sábado, 20 de diciembre de 2014

FAMÍLIA, ESCOLA I TIC

La familia i escola. Una relació primordial pel desenvolupament integral de l’infant. Els dos principals eixos socialitzadors que han d’ajudar als infants a créixer sent cada vegada més autònom i competent. Però actualment aquesta comunicació ha de sofrir una canvi: s’hi ha de incloure les TIC. Aquestes ens ajudaran a intensificar aquesta comunicació i aprofitar-se dels diversos beneficis que aquests ens proporciona.

“Educar als infants és construir la societat del futur. Això es podrà aconseguir amb una bona coordinació entre la família i l’escola, sempre en benefici del nen. Un nen que vegi que la seva família i l’escola actuen pel seu bé, que el respecten, que l’escolten, que l’acompanyen, etc., farà el mateix amb els altres” (Zineb Aalouf, 2013). I quina millor manera d’aconseguir aquesta coordinació si no es amb les possibilitats que ens proporcionen les TIC?

Així doncs, per un banda, les TIC ens ajuden a passar d’una comunicació únicament personal i presencial per transmetre informació als pares, a una comunicació virtual en línia. Per tant, mentre que abans la informació era rebuda únicament per famílies que tenien la disponibilitat per assistir a les reunions, o qualsevol altre punt de comunicació, o s’informaven mitjançant altres famílies que assistien; els que tenien una comunicació amb els mestres i altres pares reduïda i/o nul·la no s’assabentaven dels esdeveniments de l’escola i no participaven ni col·laboraven en el dia a dia. Les TIC acaba amb aquestes barreres ja que ajuden a “superar la incompatibilitat horària i les distintes problemàtiques familiars” (Aguilar i Leiva, 2012).

Quantes escoles coneixem que compten amb un blog on es publica tant la informació general del centre com la concreta de cada aula? Quants de mestres coneixem que publiquen els moments més importants, els processos d’aprenentatge i creixement  de el seu grup-classe? Quants de centres obrin les portes per a la participació i inclús la cooperació de les famílies? Afortunadament cada vegada en som més. 

El curs passat, jo i la meva companya Felisa, vam fer el Practicum I (0-3 anys) a l’escoleta Es Vedranell. Vam acabar molts contentes amb el centre, ja que les mestres sempre estaven amb ànsies de millorar, ho feien lo millor que podien. A més, els pares em van transmetre implicació i participació que no havia vist mai, tot gracies a la comunicació que tenia amb l’equip professional del centre: que a banda dels panells informatius, les agendes diàries, els moments de conversa d’entrada i sortida, s’inclouen els grups de Whats App que te la mestra amb els alumnes, l’associació de mares i pares i sobretot un Blog. Ens van comentar que era la única escoleta de l’illa amb l’associació de pares. A continuació l’enllaç del blog, on quasi tot el que es fa a l’escola queda, publicat, documentat i evidenciat: Es Vedranell. Penso que estan en molt bon camí per aconseguir la col·laboració de les famílies ja que, encara que no tots, en molts de casos es donen projectes que si apropen molt. 

Per aconseguir aquesta relació família-tic-escola de forma satisfactòria, es necessari un pla d’actuació que sense la actitud proactiva del mestre (Trujillo, 2011), que haurà de “atreure a la família i fer-la la nostra aliada”, en la nostra pàctica educativa, difícilment es podria complir. En Trujillo en proposa el següent pla:


Font: EDUC@CONTIC, TRUJILLO, Fernando (2011)
CONEIXEMENT: conèixer a les famílies + conèixer dades generals del desenvolupament de la “societat de la informació”.

INFORMACIÓ: als pares sobre el nostre projecte educatiu, el funcionament del centre i com participar-hi.

FORMACIÓ: cursos per augmentar la competència digital dels pares.

PARTICIPACIÓN: de les famílies en les activitats dissenyades pel centre.

COLABORACIÓN: de les famílies amb el professorat en la labor educativa en l’aula.


Les TIC ens han ens han d’ajudar a crear aquests nous espais de informació i comunicació. Uns espais que ens permetran crear projectes d’innovació (Aguilar i Leiva, 2012), i així poder millorar la nostra pràctica educativa. Una bona iniciativa són les “Comunitats d’Aprenentatge” (Aguilar i Leiva, 2012): projectes basats en la contribució de totes les persones participants, en especial els que afecten el procés de desenvolupament de l’infant. A continuació un Web que explica les seves iniciatives!: Comunidades de Aprendizaje. Aquestes comunitats permeten l’últim nivell que segons Trujillo (2011) permetria completa el pla d’actuació per a les famílies TIC: la col·laboració.

Per altra banda, les TIC ens proporcionen molts de beneficis i no els hem de rebutjar. Hem d’abandonar, i ajudar als pares que ho facis també, la “por a lo desconegut i la falta de informació” (IBCmass, 2008) que tenim sobre les TIC. Cal fer veure als pares que les TIC no són només un mitjà d’entreteniment, sinó una eina molt potent per al procés d’aprenentatge dels seus fills. Els hem de fer veure que són l’agent més important per el desenvolupament de l’infant i per això mateix és molt important que “ensenyin als seus fills a navegar amb sentit crític” (IBCmass, 2008), juntament amb la pràctica educativa dels mestres. Es fa necessari, doncs, “educar de manera crítica i efectiva en i amb les TIC” (Aguilar i Leiva, 2012). La LOE, a més, remarca aquesta importància de la comunicació entre família-escola: obliga als pares a participar i als mestres a implicar (Aguilar i Leiva, 2012). 


A més, cal ajudar als pares amb la formació en aquest àmbit, ells mateixos ho necessiten. En una investigació sobre la valoració de les famílies de l’alumnatd’Educació Infantil i Primària de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, s’extrau que “Las familias de los alumnos están muy interessades en recibir formación en los propios centros educatives, sobre estas herramientas tecnológicas y sus posiblidades” (Ballesta i Cerezo, 2011). La qüestió és: estan els mestres el suficientment formats com per formar als pares? Penso que no del tot, per tant, una bona proposta és fer una espècie de curs on juntament amb els pares i els mestres aprenguin tots entre tots. El que sí està clar és que els mestres tindran que tenir almenys un mínim en l'alfabetització digital. Per començar es podrien plantejar qüestions que es volen aprendre (consensuats entre mestres, pares i inclús alumnes, segons la edat), i amb el pas del temps sorgiran més temàtiques i aprenentatges. Els pares aprendran dels mestres i, en molts de casos, els mestres aprendran dels pares, i segurament dels infants també. 

A continuació l’esquema que realitzarem a classe sobre aquesta temàtica: famílies, escola i les TIC. 




Tractant aquesta temàtica a classe, he de confessar que no m’havia parat a pensar sobre la col·laboració de les famílies a l’aula, i molt menys amb les TIC. Quan escoltava aquesta paraula el meu cap la relacionava directament amb participació. Ara m’adono que la diferencia és molt gran: es molt diferent tenir una festa de Carnestoltes i invitar als pares que vinguin al centre a realitzar les disfresses que volen sobre la època romana (participació) que invitar-los escollir el tema en els que ens inspirem per disfressar, dissenyar les disfresses, etc. (col·laboració). Seria genial poder documentar tot el procés entre tots. Es podrien fer petits grups (entre pares, mestres i si es possible els infants, segons la edat), i que cada grup documenti una part del procés (mitjançant vídeo, fotos, etc.). Finalment podríem penjar a la xarxa totes les part documentades. El currículum de les Illes Balears ja crida l'atenció sobre aquest aspecte "les relacions entre la família i l’escola s’han d’establir en termes de cooperació, i no només de participació" (Currículum d'Educació Infantil de les Illes Balears).Som conscient que el procés no és fàcil i em dona una mica de por el fracasar, però com que si no s’intenta mai es sap, amb una bona actitud i uns objectius clars segur que ho aconseguirem! 

Acabo amb una mostra del centre de Walabonso (Jordi Adell en parlà a una conferència), on mitjançant les TIC s’evidencia un gran projecte fet de forma col·laborativa per tota la comunitat educativa: Presentación del Proyecto Educativo Guías Turísticos de Niebla a la población. 




No trobo paraules per expressar la meva satisfacció en veure el resultat i pensar en tot el procés que s’haurà fet. Tampoc puc evitar preguntar-me si seré capaç de fer el mateix en el futur amb els meus alumnes... seria magnífic! Hem de fer un canvi cap aquesta col·laboració! Per descomptat que aquest col·legi serà un dels meus prototips per la meva futura pràctica educativa, on les TIC m’ajudaran a evidenciar l’impacte pedagògic i innovador que poden arribar a tenir en el procès d'ensenyament-aprenentage a les escoles.

Fins el pròxim curs! Bon any nou! 


Referències bibliogràfiques.


- IBCmass: Ventajas del uso en família de las TIC. Diseño y tecnologia de la información [en línia]. 20 de maig                    de 2008 [consultada 10 desembre de 2014]. Disponible a: 

- AGUILAR RAMOS, Mª.C.; LEIVA OLIVENCIA J.J.; Revista de Medios y Educación Píxel-Bit [en línia].                            Gener del 2012, nº 40 [consultada 12 de desembre de 2014]. Disponible a:                                                                                   <http://acdc.sav.us.es/pixelbit/images/stories/a10_0043-premaq.pdf>

- TRUJILLO, F. Educa con las familias. Educ@contic [en línia]. 11 de gener de 2011 [consultada 13 de                                  desembre de 2014]. Disponible a:

- AALOUF, Z. 2n curs d'educació infantil: Cloenda final. 24 de juny de 2013 [en línea], [consultada 19 de                               desembre de 2014]. Disponible a: 


- BALLESTA PAGÁN, J.; CEREZO MÁIQUEZ, Mª C.: Familia y escuela ante la incorporación de las                                     tecnologías de la información y la comunicación. Revistas UNED: Educación XX1 [en línea], [consultada 18 de                 desembre de 2014]. Disponible a: 


martes, 9 de diciembre de 2014

Les TIC a Educació Infantil

Les TIC en Educació Infantil són en moltes escoles una realitat acceptada i adquirida, llàstima que no totes les integren per aprofitar las multitud d’oportunitats que ens proporciona.

Estívalez Asorey i Jesús Gil (2009) assenyalen que, per començar a integrar-les, cal tenir com a objectius que els infants adquireixen la competència en el tractament de la informació així com la competència digital (ambdós incorporades a la LOE l’any 2006). Per aconseguir aquests objectius calen diversos canvis a l’aula i al centre, així com la formació del professorat. En un estudi realitzat a Navarra sobre la integració de les TIC destaca aquest últim punt com una de les grans dificultats per aconseguir aquesta integració (Mª Luisa Sevillano i Raquel Rodríguez, 2013). Un dels aspectes necesaries serien la Alfabetització digital o conìxer les Possiblitats de la WEB 2.0, dels quals ja en vaig parlar les entrades anteriors (als enllaços les meves entrades sobre la temàtica). En el següent esquema realitzat a l’aula es poden observar els canvis necessaris per a la integració de les TIC així com algunes possibilitats d’ús basats en la lectura El placer de usar las TIC en el aula infantil d’aquests mateixos autors.



A més, assenyalen que hem de passar d’usar les TIC d’una manera puntual a integrar-les en l’activitat diària a l’aula, convertint-les en eines d’ús habitual dins del procés d’ensenyança-aprenentatge (Assorey i Gil, 2009). Existeixen moltes propostes per integrar les TIC a l’aula. Jordi Adell (2003) proposa fer Caça dels Tresors (a l’enllaç es poden observar alguns exemples): pàgina web amb una sèrie de preguntes  i una llista de pàgines web en les que els alumnes troben les respostes correctes. Al final s’inclou la pregunta final que no apareix a les pàgines que implica que “integri i valori tot lo que ha après durant la recerca” (Adell, 2003). Ha d’estar adequada al currículum, als nostres alumnes i als nostres objectius. Seria molt més fructífer que les preguntes les facin ells mateixos i s’autoavaluïn tal com aquest mateix autor suggereix, encara que això dependrà de la edat i desenvolupament cognitiu del grup-classe. A continuació l’esquema realitzat a classe basat en Internet en el aula: a la caza del tesoro.




Cal tenir en compte que tenir un PC a l’aula NO significa innovar, Adell (2014) diferencia entre innovació tecnològica i innovació pedagògica. 




Així podem emprar les TIC per retrocedir en la educació emprant-lo amb fins conductistes (ex: si et portes bé podràs anar a jugar al PC), per seguir en la mateixa línia (ex: fer fitxes en format WORD en comptes de fer-ho a mà) o per avançar i innovar en la educació, com per exemple: fer un treball projecte de forma conjunta amb altres centres permetent la comunicació i aquest aprenentatge gràcies a les TIC. Aquesta última idea me l’ha inspirat la presentació de Integració de les TIC a Can Cantó, on alumnes d’aquest centre es comunicaven via Skype amb altres de alumne de Lugo. Una iniciativa magnífica, m’ha encantat! 





Assorey i Gil (2009) també proposen fer activitats amb altres centre mitjançant l’ús de la webcam. Bé, el fet es que no és fàcil arribar a aquesta última fase; cal haver passat per diverses fases (ACOT) mencionades per Adell (2014):



Per aconseguir aquesta innovació William Henry Bragg (2011) proposa la metodologia TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge). El següent gràfic il·lustra molt bé aquesta metodologia.

FONT: TIC Y EDUCACIÓN. METODOLOGÍA TPACK


Així doncs “l’èxit s’assolirà utilitzant les eines tecnològiques de forma pedagògica per explicar el contingut” (Gemma Tur, 2014). Posem d’exemple que estem fent un treball per projectes sobre el sistema solar i que els infants els hi agradaria parlar amb un astronauta per que els hi aclareixi dubtes i els hi conti la seva experiència. Davant la dificultat de contactar amb un astronauta presencialment seria magnífic poder contactar amb ell mitjançant l’Skype o qualsevol altre eina. Podríem fer un mapa conceptual de tot el que hem après o gravar un vídeo per pujar-lo a la xarxa on expliquem tot el que hem après, ja que “l’individu genera coneixement quan explica una cosa” (Esteve Gibert, 2011).

El mestre no ha de tenir por, no es necessari conèixer totes les tecnologies i estar actualitzat, ja que la tasca d’aquest es la d’orientar, guiar i ajudar a l’alumne en la construcció  del seu coneixement, creant els entorns d’aprenentatge adients (Esteve Gibert, 2011). No ens hem de deixar frenar per aquest inconvenient, ja que les TIC en poden beneficiar en molts d’aspectes, sempre i quan les usem adequadament. Lourdes Giraldo Vargas (2011) assenyala alguns avantatges d’usar les TIC a l’aula respecte a la socialització, el companyerisme (es van ajudant en diferents activitats), millora l’atenció (necessària per realitzar les activitats), s’adapten a la diversitat d’alumnes amb diferent nivells de dificultat, es poden avaluar a ells mateixos, i nosaltres també ens poden autoavaluar, el blog es una bona eina per aquest procés.


No es tracta, doncs d’usar les noves tecnologies per poder dir “usem les tecnologies som innovadors”. Es tracta de fer un canvi i adaptar-se a la nova societat, i en conseqüència a les necessitats dels infants, (Asorey i Gil, 2009) aprofitant les oportunitats d’aprenentatge que ens proporciones les TIC. Els infants necessiten saber tractar la multitud de informació que tenen al voltant, necessiten saber sintetitzar-la, analitzar-la i extreure diferents idees, necessiten ser crítics, competents, autònoms, necessiten aprendre amb els demés i dels demés, necessiten aprendre a fer escoltar la seva veu com fan altres que ells mateixos veuen a Internet (mitjançant vídeos, articles, etc.), necessiten aprendre a compartir i crear coneixement de forma conjunta, necessiten comprendre els diferents llenguatges que veuen a internet, necessiten crear artefactes similars als que veuen a internet. En definitiva, tot aquests aspectes han der ser els nostres reptes, ja que no es tracta de “omplir les aules amb nous aparells, sinó transformar les formes i continguts del que s’ensenya i s’aprèn; es requereix formar a l’alumnat per a que sigui capaç de comunicar-se en els codis i formes expressives de la cultura digital” (Adell, 2006).




Referències bibliogràfiques

ADELL, Jordi. Internet en el aula: a la caza del tesoro. Revista Electrónica de Tecnología Educativa [en línia]. Abril del 2003, nº 16 [consultada 5 Decembre 2014]. Disponible en: <http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec16/adell.htm>

ADELL, J. (2008). Competencia digital de los professores [vídeo]. Disponible a <https://www.youtube.com/watch?v=sLLlwJcQ--Y>

ADELL, Jordi. Las fases de la integración de las TIC: tiempo y oportunidades. Jordi Adell: edu & tec [en línia]. 13 de decembre de 2008 [consultada 5 de decembre de 2014]. Disponible a:


ASOREY, Estívalez; GIL, Jesús. El placer de usar las TIC en el aula de Infantil. CEE Particpación Educativa [en línea]. 12 de noviembre de 2009, nº 12 [consultada 5 de Decembre 2014]. Disponible a: <http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n12-asorey-zorraquino.pdf>  

CITA PEÑAREDA, (2011). Entrevista a Josep Maria Esteve Gibert [vídeo]. Disponible a <https://www.youtube.com/watch?v=PXTsP7XHpGI>


HENRY BRAGG, W. Metodología TPACK. Un marco para el conocimiento docente. TIC y Educación [en línia]. 14 de gener de 2011 [consultada 5 de decembre de 2014] 


HERNÁNDEZ ORTEGA, J.; PENNESI FRUSCIO, M.; SOBRINO LÓPEZ, D.; VÁZQUEZ GUTIÉRREZ (2011). Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI, Innovación con TIC. Ciber espiral [en línia]. Barcelona. Fundació Telefónica. [consultat 6 de decembre de 2014]. Disponible a <http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf>

SEVILLANO GARCÍA, Mª.L; RODRÍGUEZ CORTÉS, R. Integración de Tecnologías de la Información y Comunicación en Educación Infantil en Navarra (Spain). Píxel-Bit. Revista de Medios y Educación [en línia]. gener de 2013, nº 42 [consultada 6 de decembre de 2014]. Disponible a: