El PLE. Un concepte que per a mi i per a moltes de
les meves companyes no és nou. Ja a
primer el vam tractar i, de fet, vam fer un PLE a l’inici del curs i un altre a
finals de curs. D’aquesta manera hem pogut veure la nostra evolució respecte a
les eines que usàvem en la nostra vida quotidiana, el resultat final va ser el
següent. També enllaço la entrada al respecte.
PLE, 1r GEDI (2012) |
Així doncs. Es tracta “d’un conjunt d’eines, fonts
d’informació, connexions i activitats que cada persona empra de forma assídua
per aprendre” (Adell i Castañeda, 2010). A més, és “un aprenentatge el resultat
del qual intervenen tres processos cognitius bàsics: llegir, reflexionar/fer i
compartir” (Attwell, 2008). A continuació adjunto el meu PLE actual.
PLE, AALOUF (2014) |
Es poden
detectar algunes diferències respecte al PLE de ara fa tres anys: alguns eines
noves s’han començat a usar (com per exemple Mindomo) i d’altres no apareixen
per què no els hi donat us (Encore o Photoscape). El PLE, a més, ens ajuda a
adonar-nos d’on extraiem la informació, de com la compartim, quin ús li donem,
etc. Fer el PLA m’ha ajudat a donar-me compte de la utilitat que dono en
aquestes eines.
La veritat que jo també em vaig qüestionar el per
que de la importància ara del PLE, si sempre hem fet aquest procés mental. Dic
“també” per què a Adell i Castañeda ho esmenten en les seves dues lectures
citades a baix. Totes dues lectures m’han fet veure la seva importància. De
fet, ara més que mai, en la nostra societat plena de canvis. Per a Adell i
Castañeda (2010), és una manera “d’aprendre a aprendre en la era digital”, una
vertadera eina de “metacognició” (Adell i Castañeda, 2010), ja que és una manera
de veure de forma visual les estratègies i els recursos que usem per arribar al
nostre objectiu així com avaluar-los: com per exemple com fer-se un vídeo
cantant i pujar-lo a una entrada de blog? Quins altres recursos puc emprar?,
etc.
Voldria comentar, a més, que el fet de tenir un e-portafoli m’ha ajudat
a enriquir molt el meu PLE, en especial el PLN ja que mai havia compartit el
meu coneixement, dubtes, experiències, etc. de forma online. Una manera de
veure’m reflectida però de forma escrita. De fet entrar al blog de les
companyes i llegir-lo és com si les tinguessis davant parlant. Ha estat una
manera totalment nova per fer escoltar la meva veu. No només això, sinó que per
penjar certs aspectes hem hagut de cercar noves eines per aconseguir-ho,
photopeach per crear presentacions de imatges, voki per gravar i pujar
audicions, CMaptools per crear mapes conceptuals, etc. En el futur m’agradaria ser més fluent
respecte a compartir les meves entrades de blog (o de les meves companyes) en
altres eines, és a dir, penso que no realitzo gaire interactuacions entre les
eines que empro. La única que destaca és el Whats App on mitjançant grups d’amics
i de familiars compartim moltes notícies, pàgines informatives sobre temes que
ens interessen, etc. per això mateix la he inclòs en el PLE per que és el lloc
on més comparteixo més pàgines.
Així doncs en el meu PLE destaca el PLN (Red
Personal d’Aprenentatge) gràcies (sobretot) al blog. Pensant en el futur m’emociona
pensar en el claustre vitual mencionat
pels autors citats. Imaginem-nos un context en el que el claustre amb el que
ens ha tocat treballar no comparteix les nostres idees i no ens ajuda a desenvolupar-les
ni a millorar-les. Aquest clautre virtual ens dona la possibilitat de consultar
a altres docents, siguin on siguin, i també poder crear claustre virtuals en
els que diferents docents comparteixen els mateixos interessos i pretenen
millorar la seva pràctica educativa. Només en pesar-ho se’m fica la pell de gallina,
quina emoció poder comentar amb mestres amb altres experiències, altres
grups-classes o inclús amb una altra cultura i compartir una gran quantitat
d’eines i metodologies educatives. Tu elegeixes aquelles persones que segueixen
una mateixa o pareguda línia educativa, ells et poden proporcionar noves idees
i metodologies i viceversa. Aquest grup de persones formen el que s’anomena
CoP: Comunitat de Pràctica (Wenger, 2006). Serà un espai en el que disposarem
de multitud “d’oportunitats d’aprenentatges a partir de la investigació i
reflexió sobre la pràctica” (Adell i Castañeda, 2011), primordial per a un bon
docent. Posem de cas que ara el nostre grup-classe actual tenim una filosofia i
línia educació semblant, us imagineu una claustre virtual entre totes? Seria
magnífic poder compartir els nostres aprenentatges i investigar-ne d’altres de
forma conjunta i sense témer la distància física que ens sepra. Al següent enllaç parla de la nova experiència: Noves experiències educatives: el claustre virtual.
Per acabar, dir que el fet de voler estar en
continua formació enriqueix sense cap dubte el nostre PLE, però requereix tant
d’una “implicació cognitiva com emocional” (Adell i Castañeda, 2011) i amb la
motivació de millorar contínuament el seu Desenvolupament Professional Docent (DPD,
segons Adell i Castañeda, 2011). Per tant, un mestre que pensi que la seva
labor es redueix al temps que passa a dins l’aula amb els seus alumnes i que a
fora del centre deixa de ser docent, poc èxit tindrà el seu PLE. Cal renovar-se
contínuament i de forma paral·lela als avenços de la societat (o almenys
intentar-ho) si volem adaptar-nos a les diferents generacions que ens toqui
tenir a l’aula.