Alfabetització s.XXI

Quan llegeixo aquesta frase el primer que em ve al cap és la forma en la que ens comuniquem avui en dia. El que esta clar és que no és la mateixa forma de comunicar-nos que fa uns quants anys enrere. L’alfabetització està molt relacionada amb la comunicació, i és la temàtica de la qual en vull parlar en la següent entrada.

He de confessar que no podia parar de pensar en el tema durant la classe en la que el vam tractar. Quin era el meu objectiu principal com a mestre? (a banda de la educació en sí així com els valors i actituds socials, la empatia, la solidaritat, el viure en societat, etc.). Centrant-me en la alfabetització penso en ensenyar i escriure, que segons Jordi Adell (1997) ha estat l’aprenentatge més important en l’escola. Però segueix sent-ho en l’actualitat?

Per una banda, si en l’escola el que volem ensenyar són aspectes funcionals que serveixen per a la resta de la teva vida. Com puc fer que un infant li doni utilitat al fet de llegir i  escriure mentre els infants veuen les seves famílies i la societat en general escrivint majoritàriament en forma digital?: per escriure o contestar un missatge s’escriu en mòbil, tablet o ordinador, el mateix passa per escoltar música, llegir notícies, fer reclamacions, fer compres, etc. Per tant no seria més fàcil aprendre a llegir i a escriure directament des de les noves tecnologies, que sí que els hi donaran ús?

Per altra banda, hi penso i considero que no hauríem d’arribar a aquell punt, sense agafar mai un bolígraf i aprendre a escriure en un full. Sobretot per que el dia en que ens falti la electricitat en tot el món, que passarà? Ningú sabrà escriure a mà? Tornaríem a una societat pareguda a l’època prehistòrica?

Tornant a la realitat, cal saber adaptar-se al dia dia, als alumnes i generacions que ens toquin i a la societat en la que ens trobem. Penso que en moltes escoles el procés d’alfabetització es fa prou bé. Jo per la meva part ho faria de forma paral·lela: aprendre a llegir i a escriure a mà, i al mateix temps introduir aquest aprenentatge en el món tecnològic donant-li la funcionalitat real que li toca. El meu nebot amb 4 anys es dirigia a Youtube per escriure Tomgry (Tom i Jerry), mentre encara aprenia a llegir i escriure a l’escola (sempre baix el control d’un adult).

A més, i per acabar, dir que cal tenir molt en compte que el llenguatge mediàtic (necessari per l’alfabetització en l’actualitat) no es resumeix en frases, punts i comes, com en llengua escrita. Sinó que apareixen molts més elements que només els aprens fent-ne ús ja que esta ple de icones que sinó les coneixes no les pots entendre. Un analfabet no entendria que clicar en la lupa significa cercar alguna cosa. Seria el que Jordi Adell (1997) anomena un codi abstracte i artificial.

Fins aquí aquesta entrada, fins la pròxima!

Primera imatge de David Acevedo Godoy 

Segona imatge de Intel Free Press