Bon dia,
Aquests dies hem estat tractant sobre els
conceptes bàsics de multimèdia, i en conseqüència i en relació amb els nostres
estudis (es clar) els softwares educatius (S.E, a partir d’ara). Segurament
tots hem interactuat amb S.E en la nostra infantesa: tant a casa, per
iniciativa dels pares, o a l’aula amb iniciativa del claustre docent de
l’escola on assitiem. Introdueixo els esquemes realitzats a classe sobre tots dos temes esmentats:
En el meu cas recorda (i per que es va parlar a
classe, la meva memòria no em permet molt més) el software de’n PIPO. Recordo
estar en l’aula d’informàtica, on cada alumne hi jugava amb el seu ordinador.
El que no recordo és si anàvem tot el grup-classe o només els infants que
encara no dominàvem la llengua. Altres S.E que recordo són els que ens venien
incorporats amb els llibres d’anglès.
Bé, en aquesta entrada voldria parlar de les
possibilitats i limitacions que ens poden brindar els S.E. Els meus comentaris
estaran influències sens dubte de les meves experiències pròpies.
Començant per les limitacions voldria dir que és una llàstima que la majoria de S.E estan
dissenyats de manera simple amb gràfics senzills, pantalles simples, etc.
Rarament veiem un S.E amb dissenys sorprenents similars als videojocs que tots
hem jugat de petits, com per exemple en Super Mario. A més, el joc es sol
centrar massa en els objectius educatius oblidant el fet “d’aprendre jugant”
(Santos Urbina, 2000); no oblidem els interessos econòmics que hi ha al
darrere, vendre el màxim de sowftares amb les mínimes despeses possibles. Un
bon S.E “els criteris pedagògics han de tenir més pes que els criteris tècnics”
(Jesús Valverde, 2007). Aquestes dues causes provoca que el joc sigui avorrit i
no arribi a captar l’atenció dels infants. Jo, amb la meva pròpia experiència,
puc dir que tots els softwares educatius amb els que he interactuat m’han
resultat avorrits. Per això mateix, penso que es necessari el canvi cap a jocs
educatius més divertits, que siguin vertaderament “jocs”. El curs passat na
Paula, na Felisa i jo vam analitzar un videojoc educatiu descarregat de Google
Play, en aquest es poden veure un gran quantitat de limitacions, errors, etc.
deixo l’enllaç per els interessats.
Per altra banda, i tal com ja hem comentat a
classe, “el ventall d’edats dels softwares educatius és molt ampli” (Urbina,
2000). Això provoca que els més petits es trobin amb una gran varietat de
dificultats i els més grans s’avorreixin, mentre que un grup molt reduït
seguirà els transcurs normal del disseny del software. A més, seguint en les limitacions dels
softwares és clar, penso que els hi donam un mal us. Poques vegades llegim les
guies que venen incorporades, i com a conseqüència, les modalitats d’us que li
podem aplicar al software són inadequades.
Per acabar amb les limitacions, dir que penso que
és una llàstima que el jocs no permeten en gran mesura el desenvolupament de la
creativitat. Els nens només podran usar el joc per fer el que ha estat
dissenyat i programat pels editors i creadors del software. És una llàstima que
no siguin més flexibles.
Pel que fa a les possibilitats, dir que n’hi ha moltíssimes en cas que el productor
sigui un docent. Així doncs, el mestre pot dissenyar un software en base a les
característiques i necessitats de la seva classe en concret, tant el seu nivell
cognitiu com els estils d’aprenentatge que pugui haver en l’aula. No només això
sinó que inclús pot fer una variant a un alumne concret amb algun tipus de
dificultat d’aprenentatge, amb icones més grans, per exemple (això dependrà de
les necessitats i capacitats de cada nen en concret). A més, també per fer que
el joc sigui més divertit crear-lo en base als interessos dels infants. Si a
una classe els hi agrada molt els insectes (com era la classe on vaig fer el
pràcticum I el curs anterior), introduir aquest element al joc els hi motivarà
més; quina emoció tant per a nosaltres com a docent així com per els alumnes. No
només això, sinó que també es pot adaptar/crear un software d’un projecte que
estem treballant a l’aula. Pel que fa als estils d’aprenentatge se’ls pot donar
la possibilitat als infants de elegir com jugar: amb música, de forma més
visual, etc. En definitiva es tracta de que sigui un programa “que s’ha adapti
a diferents nivells de desenvolupament” (Urbina, 2000).; que, a més, també tenim
la possibilitat de jugar amb la dificultat de joc segons les capacitats de la
nostra aula, sempre augmentant aquesta de forma progressiva, és clar.
En conclusió, les TIC’s s’han d’introduir a les
aules, és una realitat i un canvi que no li hem de donar l’espatlla. Jo, com a
futura docent, penso que complementar els aprenentatges en la vida real amb
sowftares educatius cerats per mi mateixa o per altres professionals però que s’adeqüin
al meu grup-classe en concret (el seu nivell cognitiu, interessos, motivacions,
etc.), serà molt més significatiu pels infants, ja que s’adapta a la societat
en la que els hi ha tocat viure. El que si hem de tenir en compte és la
fonamentació de l’autonomia, la manera en que tracta els errors el S.E (amb principis
constructivistes i deixant-li temps a l’infant a pensar-se bé a resposta, poder
reflexionar al respecte i autoavaluar-se a si mateix ), i sobretot, analitzar “el
tipus d’experiències d’aprenentatge que proporciona el S.E.” (Valverde, 2007). A
més, no cal oblidar avaluar el software en si; les llistes de control són una
bona alternativa. Aprofito per incloure la entrada de na Felisa: Videojocs...tutelats: experiència reflexiva, per que penso que és molt fructífera i ens pot
aportar diverses idees a l’hora de crear un software educatiu; també basada en
la mateixa experiència del videojoc de Google Play que he comentat
anteriorment.
Referències bibliogràfiques:
- VALVERDE, Jesús: Módulo III. Evaluación de materiales didácticos multimedia.
- VALVERDE, Jesús: Módulo I. Procedimiento básico para el diseño y producción de
multimedia educativos.
- URBINA, Santos: algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil.
Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. 2000
No hay comentarios:
Publicar un comentario